Descripció

Una passejada d'interès amb el patrimoni industrial que ens enllaça SALT i BESCANÓ amb la comarca de la Selva

Total Km:14 Km
Previsió durada: 4 h
Lloc de sortida: Plaça de la Vila, davant l?església i el Museu de l'Aigua

Sortirem en direcció Plaça de les Llúdrigues per apropar-nos a les Deveses. Travessarem la sèquia Monar, construïda durant l'època medieval, i que va propiciar la construcció de fàbriques tèxtils a Salt i el proveïment d'aigua. I seguirem els plafons informatius i els senyals direccionals de la ruta.

Punts d?interès turístic:
Sortirem en direcció Plaça de les Llúdrigues per apropar-nos a les Deveses. Travessarem la sèquia Monar, construïda durant l'època medieval, i que va propiciar la construcció de fàbriques tèxtils a Salt i el proveïment d'aigua. I seguirem els plafons informatius i els senyals direccionals de la ruta.

Punts d'interès turístic:
1.- SAFAREIG DE LES DONES DE SALT

Antic safareig públic la funció del qual era la de fer la bugada. L'any 1889, un particular va posar en funcionament el safareig. El safareig tenia un sifó de desguàs al centre que encara es conserva. El recinte estava tancat per un mur. Hi havia una zona porxada on les dones es podien resguardar de la pluja o el mal temps. L'any 1940, un aiguat va enterrar aquest rentador, que va quedar en desús. El 24 de juny de 1952, l'ajuntament se'n va fer càrrec i va realitzar les obres necessàries per al seu funcionament, va aixecar aproximadament 0,5 m el safareig antic i va fixar un preu d'ús destinat al seu manteniment. Antigament, quan se'n feia ús, era molt útil poder comprar l'aigua calenta a l'hivern al preu de 5 cèntims la galleda. Més tard, calia pagar 25 cèntims per l'ús del safareig. En els darrers temps del seu funcionament, només es va utilitzar puntualment per a rentar-hi peces grosses, com flassades o tendes de campanya. Actualment ha estat rehabilitat per l'Ajuntament de Salt.

2.- RESCLOSA DE LA PILASTRA

Topònim conegut on neix la sèquia Monar, un dels canals o sèquies més antics de Catalunya. Sembla que el primitiu recorregut de la sèquia (datada entre els segles X i XI) s'iniciava més amunt del poble de Santa Eugènia, travessava el Mercadal i desguassava a l'Onyar. La sèquia que coneixem avui es deu, però, a Pere III el Cerimoniós, el qual l'any 1346 en va fer ampliar el seu recorregut i li féu prendre les aigües Ter amunt, concretament a la resclosa de Montfullà. En els documents antics se l'anomena sèquia dels molins de Montfullà.
El 1688 es van fer obres de reparació de la presa reial de Bescanó, destruïda pels francesos i pels aiguats. El 1924 les fàbriques tèxtils Coma Cros i Gassol van reformar la sèquia per adaptar-la als usos industrials hidroelèctrics.

3.- PAS DE BARCA DE BESCANÓ

Els passos de barca s'utilitzaven per salvar el curs del riu, esdevenien una mena de ponts mòbils que permetien el pas de persones i en alguns casos fins i tot permetien el pas de carruatges i animals. Des de la Cellera de Ter fins a Girona hi havia diferents passos de barca que comunicaven les dues ribes del riu Ter.
El pas de barca de Bescanó s'utilitzava per salvar el curs del riu i fer possible la comunicació entre els municipis de Bescanó i de Sant Gregori.
El primer document sobre les barques de Bescanó, utilitzades al molí i a la resclosa, datat de 1741, el trobem a l' Arxiu de la família Benages. El 1932 l'Evarist Anton, immigrant murcià, va deixar el ram de la construcció i va sol·licitar els permisos municipals per a fer un pas de barca (tenia dues barques de riu per a transport de passatgers), que competiria amb la barca d?en Pere Petit qui, des de principis del s. XX, passava la seva barca de cable (per passar carruatges i grans embalums), cent metres aigües amunt d'aquest indret. En "Varisto" va edificar la Barca, casa-hostal. L?aiguat de 1940 -amb un nivell d'aigua que arribà a la cota 105- s'endugué la barca i la casa. L'any 1974, el pas de barca de Bescanó va deixar de funcionar.

4.- CENTRAL HIDROELÈCTRICA DELS COMTES DE BERENGUER

Central hidroelèctrica d'estil modernista, construïda per l'arquitecte Joan Roca i Pinet. Es tracta d'un edifici de tres pisos. Al pis inferior hi ha les dues boques de desguàs de les dues turbines (encara funcionen les originals), construïdes per l'empresa gironina Planas i Flaquer. El segon i tercer pis es divideixen en tres cossos. L'ala dreta de l'edifici es va destinar a les oficines i l'habitatge de la família que es cuidava de la central. El cos central de l'edifici conté la sala de turbines i generadors. L'ala esquerra de l'edifici és la torre dels transformadors i la sortida de fils conductors. Les figures monstruoses que adornen el canal del sobreeixidor foren creades per la mà i la imaginació d'un dels paletes de l'obra. Una d'elles, un drac d'estil modernista, és l'actual imatge turística del municipi.
La central va ser construïda l'any 1916, quan l'empresa Electroquímica Berenguer, o el seu propietari, Ramon de Berenguer, comte de Berenguer, va encarregar la construcció d'aquesta central, que s'afegia a la producció elèctrica de la línia d'alta tensió que unia la central de Vilanna i Palamós, i subministrava també les poblacions que es trobaven en aquest traçat de 50 km. Entre la central de Vilanna, la de Bescanó i la de Girona tenien un aprofitament hidràulic del conjunt de salts i turbines de 3.000 CV i subministraven electricitat als pobles de la rodalia i als pobles per on passaven les línies elèctriques traçades fins a Palamós.

5.- CENTRAL HIDROELÈCTRICA DE VILANNA

Central hidroelèctrica d'estètica modernista situada en el veïnat de Vilanna. L'any 1905 el comte de Berenguer, Ramon de Berenguer, va iniciar les obres de construcció del canal i la central, obra de l'arquitecte Joan Roca i Pinet. El projecte final difereix molt del projecte inicial gravat en els fulls de les accions emeses per l'empresa. La central va entrar en funcionament l'any 1906 i a l?any 1908 l'electricitat produïda a Vilanna arriba a Palamós. En automatitzar-se el sistema de producció elèctrica la central de Vilanna va quedar deshabitada.

6.- POU DE GLAÇ DE VILANNA

Tot i que a l'actualitat no té cap funció, antigament, probablement al s. XVII, aquesta edificació havia servit com a centre de producció i emmagatzematge de glaç. Es tracta d'un pou edificat (no excavat) amb un mur circular de pedra i morter de calç de 0,6 m de gruix. L'alçada estimada màxima del mur arriba a uns 15 m al costat sud. La planta circular té un perímetre extern de 28 m i un diàmetre de 9,3 m fins a l'exterior. La superfície útil total és de 50 m2. La capacitat estimada bruta seria d'uns 550 m3. Conserva la porta d'entrada a la part superior. Probablement estava cobert amb teula amb un teulat d'un sol vessant cap al sud. El glaç es produïa a l'hivern al voltant del pou, en unes basses d'aigües somes, d'uns 60-80 cm de fondària que s'omplien de l'aigua d'algun rec, regulades amb petites comportes i es glaçaven per capes. Quan el gruix era de 20 cm se serraven en motlles de 40 x 80 cm i s'empouaven els pans de gel en capes separades i aïllades per boll (fullaraca i palla). Quan el pou era ple o s'acabaven els mesos de fred, es farcia interiorment de brancada i es cobria exteriorment també amb branques que l'aïllessin del sol. La porta era segellada amb sacs aïllants i no s'obria fins a l'estiu (de maig a octubre). Durant l'estiu el glaç era traslladat en càrregues de bast (una càrrega equivalia a dos pans de glaç d'uns 60 kg) fins als pobles i sobretot a la ciutat de Girona i era venut pels venedors de glaç autoritzats pels jurats de la ciutat. Un vigilant es quedava tot l?estiu al costat del pou. Les basses buides d'aigua eren prats on pasturaven i reposaven les mules i els matxos dels traginers.
 Per tornar girar pel mateix itinerari o bé fer que us vinguin a recollir. Podeu seguir la ruta enllaçant amb els pobles de la comarca de la Selva
PER A PASSEJADA GUIADA CONTACTEU AMB MUSEU DE L'AIGUA
Tel. 972 402 148 museu@viladesalt.com

GUIES GIRONÈS, TERRA DE PASSEIG
Telèfon     636 966 705
E-mail     guiesgirones@sorbus.cat