22/11/2020
Molts coneixem les llegendes de la ciutat de Girona, segur que algun cop hem sentit a parlar del Tarlà i de les mosques de Sant Narcís. Però sabíeu que a la comarca del Gironès hi trobem llegendes repartides per tot el territori ? Avui us descobrirem algunes d’elles. Llegendes sobre bruixes a la Vall de Llémena, històries del centre històric de Llagostera o fins i tot l’origen del nom de Madremanya o Bescanó. Un recull de llegendes que no són tan conegudes, però que ens permeten descobrir part del patrimoni cultural i històric de la comarca i valorar la seva riquesa tradicional.
Llagostera té un llibret amb un recull d’algunes de les llegendes i de les històries populars del poble ambientades al nucli antic. Aquí us n’explicarem una! La llegenda de l’ànima en pena.
Fa molts i molts anys, a cal To de rere mur van viure un fet molt misteriós: de nit sentien fressa a les parets, un soroll estrany i paorós: PAM, PAM, PAM…
Com que no podien ser els veïns, amb qui tenien confiança, els de cal To estava una mica espantats. A més, la fressa sovintejava i cada dia era més forta, tres cops seguits i silenci; tres cops seguits i silenci: PAM, PAM, PAM…
– Deu ser un drapaire –deia el pare. Però la mare i el seu fill petit, l’Arnau, no n’estaven convençuts. I el soroll cada dia creixia… PAM, PAM, PAM…
La mare, que anava a missa cada diumenge, va explicar al capellà el que passava a casa seva.
– Això és una ànima que sofreix –va sentenciar.
Mossèn Anton li va dir que, per alliberar-la, li havia de fer dir una missa. Però fer dir missa valia dos rals i a can To passaven molt justos. Així que la mare va anar a veure la Rosiu, que deien que era una mica bruixa.
– Quan sentis els cops –li va dir la Rosiu– t’acostes a la paret i li demanes què té. Si sents algun gemec, li has de dir ben clar: “Vés amb la teva família en nom de Déu, que jo ja et perdono de tot”.
La mare va seguir les instruccions de la vella Rosiu i la fressa a cal To es va acabar per sempre.
Explica la llegenda que, molts anys enrere, Jesucrist i Sant Pere anaven voltant per Catalunya donant noms als pobles.
El cas és que, en una d’aquestes ocasions, feren nit a una cabanya situada ben bé en el punt on avui dia es troba el poble de Bescanó. Nostre Senyor, que es volia llevar ben aviat de matí, encarregà a Sant Pere que el cridés, però l’apòstol, que pel que es coneix era de llevar-se tard, es féu càrrec de no cridar-lo. Fos com fos, ja fos per intuïció divina, per ser bon coneixedor de la psicologia humana, o si més no, coneixedor dels costums d’en Pere, Jesús Nostre Senyor comprengué ben bé les intencions de l’apòstol i li digué, advertint-lo: “-Ves que no!“. D’aquí el nom de Bescanó.
El cas és que l’advertència de Jesús no va anar a caure en un sac buit, així Nostre Senyor i Sant Pere sortiren d’aquella cabanya l’endemà a trenc d’alba, prosseguint el seu camí per terres catalanes.
A la Vall de Llémena podem trobar moltes llegendes, avui us n’explicarem la llegenda de La Banya del Boc i el dimoni de Bosquerós. Si voleu conèixer totes les llegendes que hi ha a aquest Vall, les podeu trobar aquí.
La llegenda explica que un dimoni de Bosquerós, enfadat amb la seva mare per un malefici que preparava per a la gent de les contrades, va arrossegar la seva mare des de la Banya del Boc fins a la gorga que li diuen del dimoni, al Pla de Sant Joan, perquè va ser en aquesta gorga on la va llançar. Es diu que per allà on va passar el dimoni durant molt de temps no hi va créixer res.
En el poble de Madremanya no només tenen una llegenda sobre l’origen del seu nom, sinó que a més a més hi celebren la Fira de Llegendes el cap de setmana abans de Sant Jordi (23 d’abril), on es pot gaudir d’un conjunt d’activitats que pretenen reivindicar el valor patrimonial literari i oral al voltant de les llegendes.
A l’escut de Madremanya hi ha una mà que fa referència a la llegenda que pretén explicar el nom de Madremanya, que tindria el seu origen en una mare que, tot i tenir molts fills, els va poder col·locar a tots, mostrant molta “mà de manya”, és a dir, molt d’enginy.
En realitat, sembla que el nom prové del llatí Mater Magna, literalment Gran Mare, tal com era coneguda la deessa romana Cíbele, de la qual s’especula que hi podria haver hagut un temple en el turó on avui s’alça el poble.